FERRER GUASCH
El pintor dels blancs i la llum d'Eivissa

2017 El Centenari del naixement de Ferrer Guasch

Taula rodona  L’Eivissa de Ferrer Guasch

17 de novembre, a les 20:30 h

Biblioteca Municipal d’Eivissa (Can Ventosa)
Organitza: Ajuntament d’Eivissa

Ens acompanyen Miguel Ángel González,  Nora Albert, Vicent Ferrer Barbany i Carles Fabregat com a moderador.

Miguel Ángel González és periodista i escriptor. El seu llibre Alquimia de la luz y elogio de la sombra (2004)  recull la vida i l’obra del pintor Ferrer Guasch. Nora Albert és  catedràtica de llengua i literatura catalanes, poeta, traductora i assagista. Autora dels poemes de  “Calç i memòria” sobre quadres de Ferrer Guasch. Vicent Ferrer Barbany és fill del pintor i Carles Fabregat és escriptor, artista i gestor cultural.

Carles Fabregat planteja una sèrie de preguntes a les que responen els membres de la mesa i finalment, també, participa el públic. Aquí teniu algunes de les intervencions d'aquest acte:

Vicent Ferrer ens parla de la infantesa del pintor a Eivissa que, per circumstàncies familiars,  la passa a casa del seu oncle. També de la  duresa del temps de la guerra civil, que justament en el seu esclat el sorprèn tot sol a Barcelona. Amb tot, donava gràcies a aquesta solitud  ja que si alguna cosa li passava, ningú depenia d’ell. L’esperit de superació i de tirar endavant l’acompanya tota la vida. Finalitza la guerra, acaba els estudis de magisteri, es casa,  i treballa de valent per tal de tirar endavant els quatre fills. Així i tot,  es llicència en Belles Arts i obté, amb molt sacrifici, la Càtedra de Dibuix,  la qual cosa li permet retornar a Eivissa l’any 1962, després de 30 anys, i ocupar la plaça de catedràtic de Dibuix a l’Institut Santa Maria d’Eivissa. Això li facilita una situació econòmica i familiar estable,  i es pot  concentrar en la pintura. D'aquesta manera comença una etapa en que se sent molt feliç.

Miguel Angel González pren part dient que  aquesta arribada a Eivissa, tot i que mai no havia perdut el contacte amb l’illa, suposa una evolució de la seva pintura. Ferrer Guasch busca interpretar la llum a través dels blancs i les ombres. Despulla els quadres  i cerca allò que és més essencial i l’equilibri de formes i volums.  Simplifica el màxim l’arquitectura eivissenca i elimina la figura humana. Si el comparem amb el pintor eivissenc Antoni Marí Ribas  “Portmany”, mentre aquest busca l’anècdota , l’altre en fuig. Malgrat tot això, els seus quadres són càlids, la presència humana encara que no hi és, es percep. Hi ha finestres i portes entreobertes que ens conviden a entrar enmig d’unes llums difuminades ...

Nora Albert ens llegeix alguns haikus del seu llibre Calç i Memòria dedicats al pintor:

“Lluny d’aparences,

art i ofici destil·len

l’elixir dels blancs”

I també: 

“Orfebre dels blancs 

il·lumines les foscors

talment l’ànima”

Miguel Ángel González afegeix que Ferrer Guasch era ràpid en l’execució dels seus quadres, sobresortint el seu traç ferm i ràpid, i en canvi, era lent en la seva preparació i elaboració. Tenia un estil molt personal  i molts l’han intentat imitar.

 Vicent Ferrer ens diu que en un moment va evolucionar cap a l’abstracció mostrant  cubs i transparències en una simplificació màxima, però que aquestes teles no es van entendre, pot ser es va avançar en el temps.

També es va destacar el seu vessant com a professor de dibuix. Sempre estimulava la imaginació i la creativitat dels alumnes. Fomentava la observació i deia que no és el mateix veure que mirar.Quant a la seva personalitat,  semblava distant però en conèixer-lo és feia molt proper i gaudia  molt explicant anècdotes. Per altra banda  estimava immensament  Eivissa i defensava els seus valors.